Descobrint el País Valencià

Montcabrer. El cim de la Mariola

100_0346

Comencem el nostre periple a la població alacantina d’Agres, a la comarca del Comtat, situada al nord de la serra Mariola i dins del Parc Natural del mateix nom i és l’accés més conegut a esta serra tan emblemàtica per als valencians.

Paga la pena deixar els cotxes a la banda de baix del poble i recórrer els seus costeruts carrers i gaudir de les seues fonts, de l’assut i del safareig encara en funcionament. Des de l’assut pugem per unes escales fins les últimes cases del poble on comença el calvari, baix la majestuosa vista del convent de la Mare de Déu d’Agres, un dels llocs més emblemàtics del poble tan per la seua importància religiosa com pel seu entorn natural.

p1030527

El convent va ser fundat el 1577 en el lloc que ocupava una xicoteta ermita on es va aparèixer la imatge de la Mare de Déu al pasto Gaspar Tomás d’alt d’un lledoner a les runes del castell musulmà.

La nostra ruta comença a la font del convent, on podem carregar aigua fresca, i coincideix amb la ruta verda del Parc Natural i amb el PR-CV 27 que arriba fins Cocentaina, així que no tenim pèrdua. Bordegem el convent i les runes del castell, de finals del s. XII, que ha quedat integrat a les construccions del convent i que conserva restes del panys de la muralla bastits amb tàpia de maçoneria en prou bon estat, així com la torre principal de planta quadrada. En la pujada hem de deixar de costat aquelles dreceres que fan malbé el camí i seguir la senda principal.

Tota la pujada és per la zona d’ombria de la serra amb abundant matollar mediterrani i pi blanc. Creuem un camí que per la esquerra s’acosta a la teixera d’Agres on es troba el bosc de teixos més meridional d’Europa. Nosaltres continuem l’ascens per la senda. A l’últim tram hem d’estar atents per no passar-nos la cava del Teix (s. XVIII) a la nostra esquerra, la qual passa pràcticament desapercebuda pel fet d’estar totalment coberta d’heura. Arribem al refugi del Montcabrer del Centre Excursionista d’Alcoi a 1.200 metres d’altitud i una horeta des del convent.
Abans de continuar el nostre camí al Montcabrer, des de l’esplanada del refugi podem visitar la cava de l’habitació i pujar al Comptador, on es troba una caseta de vigilància forestal i on podem gaudir d’unes espectaculars panoràmiques de la Mariola.

100_0341

Tornem al refugi per seguir la pista que baixa en direcció sud-oest cap a la cava Gran, també anomenada Arquejada, símbol inequívoc d’aquesta serra. Construïda entre els segles XVII i XVIII, va estar en ús fins a principis del XX. Ara, una recent restauració a permès que es puga accedir a l’interior i s’han instal·lat panels informatius.

Esta cava es de planta hexagonal, de paredat regular travada amb morter i carreus. En la seua configuració exterior, per la part est, destaca un mur de contenció de traçat poligonal que alça l’altura del dipòsit i a la vegada ofereix una plataforma empedra.

La planta interior és circular de 14´90 metres de diàmetre i una profunditat de 12 metres entre el seu nivell exterior i els enderrocaments que omplin la seua base, sobre els quals han enredat matolls i arbres. La capacitat del dipòsit es calcula en uns 1.960 metres cúbics. Les parets estan parcialment cobertes d’heura i s’observa un paredat irregular amb absència de morter.

De la seua coberta es conserven les seues característiques arcades de carreus sobre la qual es recolzava una estructura de fusta i teula que varen ser reutilitzats al convent d’Agres.

Compta amb sis portes per abocar la neu al seu interior i baix la porta nord hi ha una estança bovejada, que desemboca en una porta on es realitzaven les extraccions de neu. Junt a esta habitació existeix una font d’aigua.

La seua presència és testimoni de la tradició de l’antic comerç de la neu a la Mariola.

Ací deixem la ruta verda i tornem arrere per continuar pel PR-CV 27 en direcció al Montcabrer. Al poc enllaçarem amb el GR 7, en la seua etapa de Bocairent a Alcoi i també amb el PR-CV 37 que seguirem per bordejar les penyes del Montcabrer fins una cruïlla de sendes on trencarem per ascendir l’últim tram fins el vèrtex geodèsic del Montcabrer que amb 1.390 metres és el tercer cim més alt de la província.  En total vora 2 hores de recorregut. Ah, la foto del cim vos la deixe per vosaltres i si pugeu al Nadal vos trobareu amb un Naixement que és costum muntanyenca instal·lar als cims del nostre País.

SALVADOR BLANCO
http://www.senderosenblanco.es
Centre Excursionista de València
http://www.centroexcursionista.org

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s