Música jove

LA PRODUCCIÓ EN VALENCIÀ

Davall l’etiqueta música en valencià s’engloben diferents estils de música que tenen en comú la llengua utilitzada. I és que, d’igual manera que ocorre amb el cinema espanyol, la música en valencià no és un gènere. De fet, podem trobar estils musicals per a tots els gustos: des del rock, folk, ska o soul fins al rap, electrònica o reggae.

Fent una ullada al passat més proper, trobem un panorama musical iniciat amb La Nova Cançó de Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Al Tall, Paco Muñoz… Moviment que girava al voltant de la reivindicació idiomàtica i d’altres llibertats durant la dictadura, davant la discriminació de la realitat cultural pròpia de cada regió. A poc a poc aquest moviment musical va anar enfortint-se i progressant, propiciant l’aparició d’altres cantautors i un munt de nous grups. Dels anys huitanta ençà, es desenvolupà el fenomen del rock català amb Elèctrica Dharma, Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, i Lax’n Busto entre altres.

Així doncs, la música en valencià compta amb una llarga trajectòria i amb un ingent corpus d’agrupacions al darrere, però cal destacar els grups i músics que naixen a les diferents comarques valencianes d’una manera molt destacable a la dècada dels noranta i a l’inici d’aquest segle amb l’aparició de grups de gran qualitat que abasten tots els gèneres: des de cançó d’autor –Pau Alabajos, Cesk Freixas, Miquel Gil, Rafa Xambó, Eva Dénia, Feliu Ventura o Clara Andrés–, el soul –Soul Atac–, la música d’arrel-Pep Gimeno, Botifarra–, ska i reggae –La Gossa Sorda, Desgavell o Aspencat–, pop –Els Amics de les Arts, Manel, Antònia Font-, el rock rural –Bajoqueta Rock–, el rap –Rapsodes– i la música electrònica amb Orxata Sound System.

I d’entre tot aquest panorama musical, cal destacar l’artífex de l’escenari musical actual, Obrint Pas, grup valencià que naix el 1993 al barri de Benimaclet i que crea escola amb la fusió de la dolçaina i la música més les sonoritats més modernes del rock, ska, hardcore i el reggae. Sense cap dubte, aquest grup ha “obert pas” a posteriors agrupacions i és actualment un dels més consolidats arreu de l’àmbit lingüístic. A més, han permés trencar el tòpic que la música en català-valencià està dirigida en exclusivitat cap als seus parlants. Aquest fet es palesa als nombrosos concerts a París, Londres, Berlín, Suïsa, els països de l’Europa de l’est, Cuba, Veneçuela, el Sahara, el Marroc o a les dues gires japoneses (on van tocar al Fuji Rock, junt amb grups com Coldplay), evidenciant així mateix el caire internacional del grup.

D’altra banda, el col·lectiu Ovidi Montllor, associació cultural que pretén agrupar als grups i solistes que s’expressen en valencià, tracta de crear i vertebrar un teixit articulat i dinàmic que posa de manifest la riquesa musical valenciana i compensa alhora la nul·la presència als mitjans de comunicació i el minso recolzament d’institucions públiques.

En una evolució lògic d’aquest escenari cultural descrit, l’etiqueta de “Música en valencià” tendirà a desaparéixer (tard o d’hora). De nosaltres depén que siga per la desaparició dels grups musicals que utilitzen la nostra llengua, o bé perquè la normalització total del valencià en la societat ens portarà a una situació equilibrada. Aleshores, quan algú ens pregunte: “Qui són els Obrint Pas?” ja no respondrem que és un grup de música en valencià, sinó que és un grup d’èxit internacional que mescla rock i ska i que té com a peculiaritat l’ús de la dolçaina.

4#22

Per aconseguir-ho, la proliferació d’espais i entitats preocupades i compromeses –com el Centre Social el Terra o la històrica Ca Revolta- han jugat i juguen un paper fonamental en el desenvolupament dels grups novells i la consolidació dels que no ho són tant. Cada vegada més, hi ha una part del jovent que s’hi veu reflectit i l’entén com una forma alternativa de gaudi. De fet, a hores d’ara ja contem amb festivals arreu del País, tant a l’estiu (amb el Feslloch, el Més que Rock o Arrels) com a l’hivern, a la nit de Cap d’Any, amb el Festivern. Tots aquest concerts i festivals són l’escenari de moments emblemàtics i significatius d’aquesta xicoteta història de la música en valencià. I dic xicoteta perquè encara li queden molts anys per davant per créixer i fer-se més forta, i fer-la més nostra.

Si voleu saber més d’aquesta història, un bon referent és el llibre La cançó en valencià de Josep Vicent Frechina!

NEUS FONTANA BRIA
Graduada en Comunicació Audiovisual
Propietària de la Sala Simbiosi d’Alzira
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s